Continguts dels seminaris de Patrimoni Periodístic

A la nostra pàgina web podreu trobar algunes de les ponències, textos i presentacions que es feren en el marc dels dos seminaris sobre Protecció i Projecció del Patrimoni Periodístic.  Hi podreu accedir clicant sobre cadascun dels baners d’aquesta entrada.

   

Seguiment en directe dels seminaris

Informam que el widget de Tweeter està donant problemes, i per tant avui no és possible incrustar-lo en el blog. Una vegada s’hagi acabat penjarem l’historial de l’etiqueta #seminsarispppp aquí mateix, perquè no és perdí res.

En qualsevol cas, us convidam a què participeu dels nostres seminaris fent us de l’etiqueta #seminarispppp

Adéu a UH Menorca i Hola a la nova etapa de Menorca

Foto: Última Hora Menorca (21/09/2013)

Foto: Última Hora Menorca (21/09/2013)

El 15 de gener de l’any 2000 naixia Última Hora Menorca. Durant 13 anys, el diari del Grup Serra a editat 4.986 números. Ha estat el resultat de la feina feta per 63 redactors, 17 fotògrafs, 14 col·laboradors, 9 maquetadors, i 11 adminsitratius.  Al llarg de tot aquests temps s’han fet un lloc dins la premsa menorquina.

Ahir diumenge es va posar en marxa el projecte d’integració entre Ultima Hora Menorca, i Menorca Diario Insular, i que a partir d’ara participen en un projecte comú per oferir un bon producte periodístic als menorquins

Per celebrar el nou disseny del diari i la nova posada en marxa, ahir es va repartir un suplement especial de 56 pàgines, en el qual a més de presentar les novetats, a més parla del nostre projecte, en allò que refereix a Menorca.

article_limonmenorca1article_limonmenorca2Desitjam molta sort en la nova etapa a Menorca Diario, perquè sigui com diu el seu eslògan Es diari de Tots.

Seminaris sobre la Protecció i Projecció del Patrimoni Periodístic de Mallorca, i de Menorca, Eivissa i Formentera

II Seminari Mallorca

II Seminari Menorca Eivissa Formentera

Clicau sobre les imatges per accedir al programa en pdf.

L’assistència als dos seminaris és gratuïta. A tots els assistents que ho desitgin se’ls farà un certificat d’assistència. Però per se us  però si voleu tenir un certificat d’assistència, cal fer una inscripció, indicant el nom, un telèfon i el DNI a l’adreça electrònica: patrimoniperiodistic@gmail.com

En compliment del que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informam que les dades recollides seran incloses en un o més fitxers responsabilitat de la UIB, la finalitat dels quals és la gestió administrativa de la vostra inscripció. Les dades sol•licitades són necessàries per complir amb l’esmentada finalitat i, per tant, el fet de no obtenir-les impedeix aconseguir-la.
La UIB és la responsable del tractament de les dades i com a tal us garanteix els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició quant a les dades facilitades, per exercir els quals us heu d’adreçar per escrit a: Universitat de les Illes Balears, Secretaria General, a l’atenció del responsable de seguretat, cra. de Valldemossa, km 7,5, 07122 Palma (Illes Balears). De la mateixa manera, la UIB es compromet a respectar la confidencialitat de les vostres dades i a utilitzar-les d’acord amb la finalitat del fitxer.

La Hormiga de Oro: de Barcelona a Mallorca

20130911_161727

Aquests dies, el nostre col·laborador Juan Pedro Bover ens ha duit a mostrar una col·lecció enquadernada de La Hormiga de Oro corresponent a l’any 1905. Aquesta part del patrimoni periodístic forma part de l’arxiu de la seva família i ha volgut donar notícia de la seva existència al nostre projecte. Fet que li agraïm sincerament.

La Hormiga de Oro va ser una revista catòlica carlina i publicada en castellà, fundada per Lluís Maria de Llauder. Va aparèixer a Barcelona entre el 1884 al 16 de juliol de 1936. Dirigida per Carles Viada, defensà les actituds dela dreta catòlica conservadora. Encara que no sigui una publicació editada a les Illes Balears ens indica quines eren els publicacions del continent que arribaven a les nostres illes. En aquest cas es tracta d’una publicació catòlica publicada a Barcelona i que s’enviava a Mallorca en unes de les vies de penetració de publicions més habituals (l’altra és de Madrid cap a Mallorca). Les capçaleres religioses tenien un alt grau de seguiment entre totes les classes socias, des de les populars fins a les més altes. Per aquest i d’altres motius, també cal conservar-les i estudiar-les.

30 anys de la primera emissió de TV3

Coincidit amb els actes de la Diada Nacional de Catalunya, tal dia com avui s’iniciaren les primeres emissions en proves de TV3, amb Joan Pera donant la benvinguda en l’inici del canal. Per tant avui 10 de setembre de 2013, es compleixen trenta anys de la primera emissió de TV3. Aquest nou mitjà era fruit d’una llei que s’havia aprovat el maig al parlament de Catalunya. El gener de 1984 començaren les emissions regulars.

A les Illes Balears les emissions de Televisió de Catalunya arribaren gràcies a la sol·licitud d’un conjunt de ciutadans que sol·licitaren una connexió per a Illes Balear. El Parlament de les Illes Balears aprovà una proposició no de llei el 22 de març de 1984. Poc després, des de l’Obra Cultural Balear s’engegà una campanya per a la recepció de TV3 a les Illes Balears. Per a possibilitar aquesta recepció el 10 de setembre de 1984, es va constituir l’Associació Voltor.

El juliol de 1985, i gràcies a la construcció d’un repetidor a Alfàbia, fou possible l’arribada de Tv3 a algunes zones de Mallorca. L’èxit d’audiència de Televisió de Catalunya a les Illes Balears va fer que molts ajuntaments posessin en marxa petits repetidors per assegurar-ne una adequada recepció. El 1987 les emissions de TV3 arribaren a Menorca i a Eivissa.

El 1988, es posà en marxa un segon canal, el Canal 33, que aviat arribà a les Balears, així com també les emissions de l’altra televisió autonòmica: Canal 9.

El Parlament de les Illes Balears havia intentat posar en marxa un projecte de televisió autonòmica per a les Illes, però no s’aconseguiria posar en marxa fins a març de 2005. Aquest inici va suposar una coexistència difícil entre els canals de TV3 i Ib3. Així els ciutadans de les Illes Balears varen deixar de rebre alguns dels continguts emblemàtics com ara les retransmissions esportives (sobretot el futbol de lliga) i sèries i pel·lícules en català, alguns dels quals no es traslladaren a la nostra autonòmica.

Amb l’arribada de la TDT, l’Associació Voltor va deixar de ser la responsable de transmetre el senyal i va passar a mans d’Ib3 sota un principi de reciprocitat. Des de llavors a les Illes Balears rebem les emissions de TV3.CAT (amb tota la programació de producció pròpia de TV3 i aquells continguts que o bé tenen els drets o no els té Ib3), així com del Canal 3xl/33 i el canal 3/24.

TV3 també va ser la cadena que va descobrir o va rellançar les carreres de periodistes i showmans televisius catalans com a Xavier Sardà, Andreu Buenafuente, Jordi González, Alfons Arús, Júlia Otero, Àngels Barceló, Josep Maria Bachs, Manel Fuentes, Jordi Estadella, Jordi LP, o Miquel Calçada, etc.

En aquests trenta anys la programació de Tv3 ha tengut un gran impacte. Són molts els que s’enrecorden de veure com Bola de drac, Dr. Slump o Musculman dins el Club Super 3, programes musicals com Sputnik o sèries de televisió com Porca Misèria, Plats bruts. Els horabaixes, les seriès Poble Nou, Nissaga de poder, Laberint d’Ombres, El Cor de la Ciutat, Ventdelplà o ara La Riera comptaven i compten amb molts seguidors a les Illes, com el darrers gran èxit: Polseres Vermelles. Els Telenotícies i els programes informatius com 30 minuts, 60 minuts o el recentment desaparegut Àgora.  I no cal dir que encara molta gent recorda haver passat hores mirant programes com Filiprim, Amor a primera vista, Malalts de tele, Caçadors de bolets, Caçadors de paraules, Afers exteriors, Les mil i una, Sense Títol, La Cosa Nostra, Alguna pregunta més, … i més recentment Polònia i Crackovia.

Durant aquests trenta anys Tv3 ha engegat projectes innovadors i en alguns aspectes ha fet de mirall en què es miraven parts dels mitjans de comunicació estatal, ja que n’han adquirit programes i sèries o també han participat en coproduccions.

Les emissions de TV3 a Catalunya a la resta de territoris de parla catalana, han permès avançar en el procés de normalització de la llengua catalana en els mitjans de comunicació. No obstant això, sovint se l’ha acusada d’utilitzar una català light, amb forta presència del dialecte barceloní i manca de veus d’altres indrets on es parla en català.

Per molts d’anys!!!!!!!

S’ha celebrat el I Congreso Centroamericano de la Comunicación

participaciocongresocostarica

Foto: UCR

Alguns dels investigadors dels nostres projectes han participat aquest mes d’agost en el I  Congreso Centroamericano de la Comunicación, que ha tingut lloc a Costa Rica entre el 19 i el 23 d’agost de 2013. Entre els assistents hi havia Sebastià Serra Busquets, (professor d’Història contemporània de la UIB), Josep Maria Figueres Artigues (professor d’Història contemporània de la UAB)  i Patricia Vega Jiménez (Centro de Investigaciones en Comunicación de la Universidad de Costa Rica).

L’objectiu principal era realitzar un fòrum d’anàlisi i reflexió per conèixer les principals tendències de la investigació en comunicació a Centreamèrica . A més , pretén fomentar el diàleg interdisciplinari i ampliar els horitzons de la recerca en aquesta àrea .  Al congrés hi participaren acadèmics i representants de la societat civil i de la indústria , vinculats a la comunicació , procedents de tots els països d’Amèrica Central, així com estudiosos del tema de diverses instàncies europees i americanes .

La conferència inaugural anà a càrrec del Dr José Luis Benítez , director del Màster en Comunicació de la Universitat Centreamericana José Simeón Cañas ( UCA ) , d’El Salvador .

El Congrés va mantenir tres simposis simultanis i espais per a conferències magistrals , taules de diàleg , exposicions i anàlisi de temes específics . S’analitzaren temes com la violència a Amèrica Llatina , la premsa centreamericana actual , la vinculació entre acció social, investigació i docència en l’àmbit acadèmic i reflexió – acció des de la comunicació per al canvi social .

El congrés pretenia evidenciar la importància de continuar amb activitats acadèmiques que aglutinin als estudiosos de la comunicació a Amèrica Central i fomentin el treball conjunt en procurar la millora de les nostres societats .

I Congreso Centroamericano de Comunicación
Sebastià Serra va presentar en el si d’aquest congrés el dimecres 21 d’agost, la conferència “Los estudios de historia de prensa y de la comunicación en el estado español en el tiempo presente, con referencia a Centro América”