Article de Valentí Valenciano sobre el patrimoni periodístic

Sobre la protecció i projecció del patrimoni periodístic de les Illes

Malgrat hi hagi pocs diners per a recerca, sempre hi ha persones desinteressades que, com diuen a Menorca, amb quatre pennys són capaços de tirar endavant. A finals del XIX i principis del XX no es feia gairebé investigació a Espanya i un outsider, com ara Santiago Ramón y Cajal, el 1906 va aconseguir el premi Nobel de Fisiologia i Medecina pels seus estudis sobre el sistema nerviós. I els seus congèneres quedaren estupefactes. És la història de l’Estat espanyol, que alleta fills als quals agrada navegar contracorrent front a la desídia.

L’altre dia va tenir lloc a la UIB el 1r Seminari de Protecció i Projecció del Patrimoni Periodístic de les Illes Balears. Contribuir al manteniment i divulgació del nostre patrimoni, en aquest cas periodístic, és una iniciativa de tres universitats (Costa Rica, Autònoma de Barcelona i UIB), que es va endegar en forma de projecte sota l’empara de la Càtedra UNESCO dedicada a aquests menesters. Hi ha una bona part del nostre patrimoni periodístic que es va perdent. I hi ha algunes publicacions sobre les quals en sabem de la seva existència perquè són esmentades en algun document, però que ningú, fins avui, encara no ha vistes. O sigui, ja hem perdut part del nostre patrimoni. I això que parlam d’un poc més de dos-cents anys ençà. D’altra banda, per esmentar un exemple diàfan, no hi ha cap biblioteca o arxiu que compti amb una col·lecció completa del setmanari econòmic que va promoure la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País. Aquest, fou el primer paper periòdic de Mallorca, i de les Illes. Ni cap institució, sigui política, com ara Ajuntament de la Ciutat, Consell o Govern, ni cap d’altra de no política, que hagi posat en marxa un pla per aconseguir arreplegar tots els números i promoure’n la digitalització, que vindria a ser la manera de poder divulgar-lo amb la tecnologia actual. I també passa el mateix amb altres col·leccions, d’altres periòdics, que els seus números es troben fragmentats per diferents biblioteques, sense que alguns responsables s’hagin preocupat d’agrupar-les o d’intentar aconseguir-ne una col·lecció completa. Com poden veure, una acció tan simple, i lògica, com aquesta, avui a la nostra terra encara seria una gran gesta. Actualment, la veritat és que no hi ha diners. Però, fa uns anys, que n’hi havia, també persistia la desídia. A més, hi ha qui es pensa que la protecció del patrimoni periodístic només és cosa del passat. Però, malgrat sembli mentida, també hi ha patrimoni de fa poc temps que, si no es diposita en algun lloc que l’arreceri, ben prest gaudirà del somni profund i es perdrà. D’aquí l’interès d’aquest quixots de la UIB, de portar la llança en rest contra els molins de ciment de la indolència.

Article publicat avui a dbalears.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: