David Frost i el gènere de l’entrevista

david-frost-richard-nixon-570x379

El passat 31 d’agost morí el periodista britànic David Frost. Va néixer el 1939 al sud-est d’Anglaterra i el 1962 es graduà a la Universitat de Cambridge. Començà la seva carrera a la BBC amb l’espai humorístic That Was the Week That Was i desenvolupà la majoria de la seva tasca en aquesta cadena.  També col·laborà en altres emisores de televisió com la britànica ITV i Al Jazeera.

Tot i la seva llarga trajectòria, l’aspecte més conegut de la seva carrera varen ser les entrevistes televisives que va portar a terme a diverses personalitats polítiques.  La més coneguda de totes va ser la que va fer a l’ex president dels Estats Units, Richard Nixon, l’agost de 1977 després que aquest hagués de dimitir pel Cas Watergate. Durant quatre vespres, en un espai que arribaren a veure 45 milions d’espectadors, Frost aconseguí que Nixon reconegués l’error i demanés perdó davant els americans.  L’intercanvi dialèctic arribà a ser tan cèlebre que se’n han fet peces teatrals i fins i tot una pel·lícula.  També entrevistà Margaret Thatcher, Tony Blair i Vladimir Putin.

Anuncis

Programa provisional del II Seminari sobre Patrimoni Periodístic

El divendres 27 de setembre és previst celebrar el II Seminari sobre Projecció i Protecció del Patrimoni Periodístic de les Illes Balears al Campus de la UIB. S’emmarca dins dins l’Acció Especial R+D+I sobre Projecció i Projecció del Patrimoni Periodístic de Mallorca AAEE 014/2012  i l’Acció Especial R+D+I sobre Projecció i Projecció del Patrimoni Periodístic de Menorca, d’Eivissa i de Formentera AAEE073/2012.

El programa provisional és el següent:

Les publicacions de les Illes Balears a les hemeroteques de Madrid a càrrec d’Elisabeth Ripoll Gil, doctoranda en Història i becària FPU.

L’hemeroteca de la Fundación Bartolomé March a càrrec de Fausto Roldán Sierra, director de la biblioteca de la Fundación Bartolomé March.

El paper del Servei de Recursos Audiovisuals de la UIB en la preservació del patrimoni audiovisual a càrrec de Miquel Oliver Ribas, cap dels Serveis de Recursos Audiovisuals de la Universitat de les Illes Balears.

Les hemeroteques de la xarxa de biblioteques del Consell de Mallorca a càrrec del Centre Coordinador de Biblioteques del Consell de Mallorca.

L’hemeroteca de la Biblioteca Pública de Palma Can Sales a càrrec del Dr. Antoni Marimon Riutort, professor titular d’Història Contemporània de la Universitat de les Illes Balears i responsable de l’Acció Especial R+D sobre la Protecció i Projecció del Patrimoni Periodístic de Menorca, d’Eivissa i de Formentera.

Les publicacions de les Illes Balears a les hemeroteques de Catalunya a càrrec del Dr. Josep Maria Figueres Artigues, professor titular d’Història del Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’hemeroteca de la Biblioteca Municipal d’Andratx a càrrec de Juan Miguel Álvarez Martínez auxiliar de la Biblioteca Municipal d’Andratx

Les hemeroteques del municipi de Manacor a càrrec de la Dra. Catalina Amer Ballester, periodista i doctora en Història.

L’hemeroteca de la Societat Arqueològica Lul·liana a càrrec de Juan Pedro Bover Sánchez, graduat en Història.

Un estat de la qüestió de la protecció i projecció del patrimoni periodístic a Mallorca a càrrec de Rafel Puigserver Pou i Gabriel Mayol Arbona, coordinadors tècnics de l’Acció Especial R+D sobre la Protecció i Projecció del Patrimoni Periodístic de Mallorca.

Un estat de la qüestió de la protecció i projecció del patrimoni periodístic a Menorca a càrrec de Xavier Mompó Juaneda, coordinador tècnic per Menorca de l’Acció Especial R+D sobre la Protecció i Projecció del Patrimoni Periodístic de Menorca, d’Eivissa i de Formentera.

Un estat de la qüestió de la protecció i projecció del patrimoni periodístic a Eivissa i Formentera a càrrec del Dr. Antonio José Viñaras Domingo, coordinador tècnic per Eivissa i Formentera de l’Acció Especial R+D sobre la Protecció i Projecció del Patrimoni Periodístic de Menorca, d’Eivissa i de Formentera i doctor en Història.

Les hemeroteques del Foment del Turisme de Mallorca i del Centre Internacional de Premsa a càrrec del Dr. Antoni Vives Reus, doctor en Història i en Estudis Culturals Mediterranis.

La Biblioteca Digital de les Illes Balears a càrrec de Miquel Pastor Tous, director del Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de les Illes Balears.

La premsa corporativa com a patrimoni periodístic de la Dra. María Ángeles Durán Mañes, doctora en periodisme i professora del Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez.

Una actualització dels estudis sobre premsa a les Illes Balears a càrrec d’Arnau Company Matas, professor de secundària.

Concha García Campoy, in memoriam

Concha García Campoy

Una imatge de Concha García Campoy, publicada al diari 20minutos.es

La periodista catalana Concha García Campoy va morir ahir dimecres 10 de juliol a l’edat de 54 anys. La seva trajectòria professional va ser molt destacada tant a la ràdio com a la televisió.

Nascuda a Terrassa l’octubre de 1958, als set anys es va traslladar amb la seva família a Eivissa, lloc on va iniciar la seva activitat professional.

Es llicencia en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1980. No obstant això, la seva primera feina de periodista va ser a Radio Popular d’Eivissa on va dirigir el programa “Antena Pública” (1979).

El 1983 va fer unes proves per a TVE, i després aprovà les oposicions de l’ens públic per treballar a Eivissa. Poc temps després, el 1985 fou traslladada a Madrid, on va dur a terme tasques de presentadora i de redactora dels serveis informatius juntament amb Manuel Campo Vidal, amb qui va mantenir sempre una forta amistat.

Va ser presentadora dels telediarios de TVE fins a l’any 1987, any en què fou contractada per la cadena SER per conduir i dirigir el magazín dels caps de setmana A vivir que son dos días, programa gràcies al qual fou distingida en diverses ocasions: Antena de Oro 1989 — premi que concedeix la Federación de Asociaciones de Radio y Televisión —, Micrófono de Oro 1989, premi Ondas i premi Atlántica 92 el 1993.

El 1994 va començar a treballar a Noches de Radio a Onda Cero Radio, programa que li atorgà el premi Antena de Oro l’any 1994 i el Premio Importante, concedit pel Diario de Ibiza el 1996.

Des de maig de 1996 a setembre de 1999 es va fer càrrec de l’informatiu La Brújula, en substitució d’Ernesto Sáenz de Buruaga, que compaginava amb el magazine dels caps de setmana Las cosas que nunca te dije. Més tard de l’espai Hoy es domingo (1999-2004).

El 1999 tornà a la televisió a la cadena privada Telecinco, on presenta fins al 2002 el programa sobre cinema La gran ilusión. En aquesta cadena també s’havia encarregat de retransmetre les noces de la Infanta Elena

Després va tornar al mitjà radiofònic, essent una dels membres de l’equip fundador de Punto Radio, on presentà i dirigí, entre 2004 i juny de 2006 els programes Diario de la tarde i Campoy en su Punto, però que abandonà un any abans del prvist davant la seva negativa a passar als caps de setmana.

El 4 d’octubre de 2006 s’incorporà a Cuatro per a dirigir Las Mañanas de Cuatro, amb Gonzalo Miró. Aquest mateix any, el Govern de les Illes Balears li va concedir el Premi Ramon Llull.

Al marge de la seva carrera periodística, ha col·laborat amb la campanya d’Amnistia Internacional sobre la violació dels drets de la dona a Bòsnia el 1995. També té un article sobre un passeig romàntic per Eivissa al llibre editat per l’Ajuntament d’Eivissa, per commemorar la declaració d’Eivissa com a com a Monument Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, al qual s’ha d’afegir que posà la veu al vídeo sobre la declaració d’Eivissa  i també juntament amb l’actriu Paz Vega amb les audioguies de les visites a Dalt Vila.

Després de la fusió de Cuatro i Telecinco, el 2010, va deixar el programa per incorporar-se com a presentadora de la l’Informatiu matinal, compaginant aquesta tasca amb la de portaveu de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la televisió. Treballà fins al gener de 2012 en què anuncià que patia leucèmia.

Ens sumam a l’homenatge a la periodista amb una recopilació dels articles i especials que els diferents mitjans de comunicació han preparat amb motiu de la seva mort.  Descansi en pau

Muere la periodista Concha García Campoy (RTVE)

Muere Concha García Campoy a los 54 años – ABC.es (ABC)

Concha García Campoy, la voz afable | Noticia | Cadena SER

Especial de Concha García Campoy al diari El País.

Adiós a Concha García Campoy, la transparencia hecha voz (Huffington Post)

Especial Diario de Ibiza

Article de Valentí Valenciano sobre el patrimoni periodístic

Sobre la protecció i projecció del patrimoni periodístic de les Illes

Malgrat hi hagi pocs diners per a recerca, sempre hi ha persones desinteressades que, com diuen a Menorca, amb quatre pennys són capaços de tirar endavant. A finals del XIX i principis del XX no es feia gairebé investigació a Espanya i un outsider, com ara Santiago Ramón y Cajal, el 1906 va aconseguir el premi Nobel de Fisiologia i Medecina pels seus estudis sobre el sistema nerviós. I els seus congèneres quedaren estupefactes. És la història de l’Estat espanyol, que alleta fills als quals agrada navegar contracorrent front a la desídia.

L’altre dia va tenir lloc a la UIB el 1r Seminari de Protecció i Projecció del Patrimoni Periodístic de les Illes Balears. Contribuir al manteniment i divulgació del nostre patrimoni, en aquest cas periodístic, és una iniciativa de tres universitats (Costa Rica, Autònoma de Barcelona i UIB), que es va endegar en forma de projecte sota l’empara de la Càtedra UNESCO dedicada a aquests menesters. Hi ha una bona part del nostre patrimoni periodístic que es va perdent. I hi ha algunes publicacions sobre les quals en sabem de la seva existència perquè són esmentades en algun document, però que ningú, fins avui, encara no ha vistes. O sigui, ja hem perdut part del nostre patrimoni. I això que parlam d’un poc més de dos-cents anys ençà. D’altra banda, per esmentar un exemple diàfan, no hi ha cap biblioteca o arxiu que compti amb una col·lecció completa del setmanari econòmic que va promoure la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País. Aquest, fou el primer paper periòdic de Mallorca, i de les Illes. Ni cap institució, sigui política, com ara Ajuntament de la Ciutat, Consell o Govern, ni cap d’altra de no política, que hagi posat en marxa un pla per aconseguir arreplegar tots els números i promoure’n la digitalització, que vindria a ser la manera de poder divulgar-lo amb la tecnologia actual. I també passa el mateix amb altres col·leccions, d’altres periòdics, que els seus números es troben fragmentats per diferents biblioteques, sense que alguns responsables s’hagin preocupat d’agrupar-les o d’intentar aconseguir-ne una col·lecció completa. Com poden veure, una acció tan simple, i lògica, com aquesta, avui a la nostra terra encara seria una gran gesta. Actualment, la veritat és que no hi ha diners. Però, fa uns anys, que n’hi havia, també persistia la desídia. A més, hi ha qui es pensa que la protecció del patrimoni periodístic només és cosa del passat. Però, malgrat sembli mentida, també hi ha patrimoni de fa poc temps que, si no es diposita en algun lloc que l’arreceri, ben prest gaudirà del somni profund i es perdrà. D’aquí l’interès d’aquest quixots de la UIB, de portar la llança en rest contra els molins de ciment de la indolència.

Article publicat avui a dbalears.cat

Entrevista a Sebastià Serra al “Balears fa ciència” d’IB3 ràdio

FotoSSBBalearsfaciencia

En aquest enllaç podeu escoltar l’entrevista que el programa d’IB3 ràdio va fer a Sebastià Serra Busquets, investigador principal del Projecte de Protecció i Projecció del Patrimoni Periodístic de les Illes Balears.

Entrevista a Sebastià Serra Busquets

80 aniversari de Ràdio Mallorca

logo_eaj13«Transmite EAJ-13 Radio Mallorca, ubicada en la Calle de la Paz, número 12. Teléfono 1366»

Era el 30 de setembre de 1933 i aquests foren les primers paraules pronunciades per Josep Pons i Monjo durant la primera emissió de EAJ 13 Radio Mallorca. Fou la primera estació legal de radiodifusió mallorquina, sorgida arran del Decret de 1932 del govern de la República. Nascuda el 1933 gràcies  a la iniciativa dels germans Josep i Onofre Fuster, els quals com a telegrafistes i radioaficionat, crearen habilitaren un espai a casa seva, al carrer de la Pau de Palma a manera d’estudi.

El naixement de Ràdio Mallorca EAJ-13 va possibilitar als palmesans de l’època (en els pobles de la Part Forana s’escoltava amb moltíssimes deficiències) disposar d’un nou mitjà d’entreteniment i també d’un important mitjà de culturització, tenint en compte l’alt grau d’analfabetisme de la societat del moment.

L’abril de 1934 van començar les emissions del Diario Hablado com a programa informatiu, va ser molt celebrat socialment, si acte oficial de presentació van acudir personalitats diverses, entre ells el comandant general de Balears, Francisco Franco i Emili Darder, batle de Palma.  Aquest mateix any naixia la revista de Ràdio Mallorca, una publicació quinzenal amb articles tècnics, amb informació dels recitals emesos per l’emissora, informació borsària i esportiva i el detall de tota de la programació de la ràdio amb tota la relació dels discos que es radiaven. Tampoc faltava una secció femenina i una altra infantil.

Deu anys després, Ràdio Mallorca s’associà a la Sociedad Española de Radiodifusión (SER), la qual adquirí el 55 % de les accions metre que la Família Fuster conservà el 45% restant. En els anys cinquanta, Ràdio Mallorca, que tenia el monopoli d’emissió a l’illa des de la seva creació, va veure el naixement de noves estacions com les emissores de Ràdio Joventut a Felanitx i Inca i, sobretot, la creació en 1959 de Ràdio Popular, de la Cadena COPE, que es convertiria en el seu principal competidor.

El 1959 va morir Josep Fuster, que havia dirigit l’emissora des de la seva creació, i va ser substituït en el càrrec pel seu germà Onofre que, al seu torn, va ser succeït en 1972 pel seu fill Gaietà.

El 1968 Radio Mallorca fou una de les primeres emissores del país que va emetre per Freqüència Modulada (FM) a Mallorca, gràcies a les bones relacions existents entre la família Fuster i el cap tècnic de l’emissora en aquell moment Dionís Julià. Durant els primers anys de la FM, Ràdio Mallorca emetia per les seves emissores fins a cinc hores de programació en anglès, amb un programa titulat The Riki Lash Lazzar Show acompanyat de tres hores de programació musical.

Per les ones de Radio Mallorca s’hi han sentit veus com Francisca Pomar, Margalida Compte, Lamberto Cortés “avespa” o Joan Riera. El català arribà a Radio Mallorca gràcies al programa Radio-Scope de Salvador Escamilla, el qual s’emetia en cadena des de EAJ1-Radio Barcelona en cadena, per a Catalunya i Mallorca des de 1964. Una tendència a emprar més el català a les emissions que es consolidaria, en el decurs dels anys posteriors.

Els anys vuitanta serien els canvis a l’empresa que continuarien també durant la dècada dels noranta. En paral•lel als canvis accionarials a nivell estatal, el 1989 la Cadena SER va adquirir la resta d’accions que restaven en mans de la família Fuster i passà a ser-ne l’única propietària. A partir de llavors passà a denominar-se Radio Mallorca – Cadena Ser i inicià un procés de renovació que va acabar amb l’acomiadament del personal tradicional de la cadena, i la contractació de nous professionals, amb titulació universitària, i una potenciació dels informatius.

Disposa de cinc cadenes, a més de Radio Mallorca com a ràdio generalista associada la Cadena Ser , des del seus estudis ubicats al carrer Rector Bartomeu Martorell núm. 35 de Palma, també es realitzen les emissions d’altres cadenes de ràdio pertanyents a PRISA Radio (abans Unión Radio) amb desconnexions locals, com son Los 40 principales, Cadena Dial (en emissió des de 1988), M80 Radio i Màxima FM, que substituí a Sinfo Ràdio el 2002). El conjunt d’emissores de la Radio Mallorca se troben en les primeres posicions en l’Estudi General del Mitjans, a nivell estatal, però també a les Illes Balears.

corte tarta gabilondo Durant aquest 2013 i amb motiu del seu 80 aniversari, s’han preparat un conjunt activitats. Algunes de les que ja s’han realitzat són els un sopar amb els antics i actuals treballadors que comptà amb la presència d’Iñaki Gabilondo, qui el dijous dia 23 anys va fer un programa de dues hores que adjuntam a aquesta entrada.

Des del projecte de Patrimoni Periodístic ens unim a aquesta celebració

http://www.ivoox.com/80-anos-contigo-radio-mallorca-audios-mp3_rf_2070858_1.html

Recull de fotografies del I Seminari de Patrimoni Periodístic de les Illes Balears

57,259,261,258,256,254,260″]